Al contrari del que ocorre en les eleccions generals, on sols poden votar les persones de nacionalitat espanyola, en les eleccions municipals aquesta condició canvia. En concret, gaudeixen del dret de sufragi actiu aquelles persones residents a Espanya procedents dels països inclosos en tractats de reciprocitat, com són Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, i Trinitat i Tobago.
També poden votar aquelles que tinguen la condició de ciutadans de la Unió Europea, que reunisquen els requisits per a ser elector exigits per als espanyols i que hagen manifestat la voluntat d’exercir el dret de sufragi actiu a Espanya.
Per a les pròximes eleccions del 26 de maig, un total de 466.181 estrangers i estrangeres residents a Espanya podran votar en aquests comicis i d’aquests, més del 20% d’aquests resideixen a territori valencià.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la Comunitat Valenciana és l’autonomia on més persones estrangeres estan cridades a les urnes, amb un total de 96.734 persones. La segueix de ben prop Andalusia, amb 82.134 i per darrere van Catalunya (69.776), Madrid (63.183) i les Illes Canàries (45.165).
5 dels 10 municipis amb més estrangers d’Espanya, a les comarques del sud
Per segon any consecutiu, el nombre de persones d’altres països empadronades a Espanya creix i ja supera els cinc milions. En els pròxims comicis municipals, el pes dels estrangers pot ser determinant als 213 municipis espanyols en els quals són més de la quarta part de la població.
Cinc dels deu municipis amb un major percentatge d’empadronats estrangers se situen a les comarques del sud. Aquests són Llíber i el Poble Nou de Benitatxell, a la Marina Alta, i Rojals, Sant Fulgenci i Daia Vella, al Baix Segura. En tots aquests pobles la nacionalitat predominant dels estrangers és la britànica i en tots els casos supera el 50% de la població total.
