Del 23 al 26 de maig, centenars de milions de persones dels 28 països que integren la Unió Europea (UE) estan cridats a les urnes per a triar els representants al Parlament Europeu. Aquest organisme és l’únic, de tots els comunitaris, que tria la ciutadania, i representa 500 milions de persones.
El procediment, no obstant això, presenta algunes diferències entre els països membres perquè cadascun es regeix per la llei electoral vigent. Per a començar, el dia mateix de la votació, que varia en cada estat. A Espanya votarem el dia 26, igual que a la majoria de països comunitaris, però hi ha casos puntuals en què celebren els comicis el 23, 24 o 25. A més, cadascun elegeix un nombre determinat dels 751 eurodiputats i eurodiputades que integraran la cambra els pròxims cinc anys. La xifra s’assigna d’acord amb el volum poblacional.
Una altra de les particularitats està en la barrera electoral, és a dir, el percentatge mínim de vots que necessita reunir un partit per tal d’obtindre representació en l’Eurocambra. Hi ha països que no en tenen, com és el cas d’Espanya, mentre que en altres el percentatge varia entre l’1,8% i el 5%.
L’edat mínima de les persones candidates també presenta diferències en funció dels estats membres. En molts és suficient tindre 18 anys per a poder concórrer a les eleccions, mentre que en altres es requereix tindre 21, 23 o fins a 25 anys. Exercir el sufragi requereix en la majoria dels països de la UE una edat mínima de 18 anys, excepte a Àustria i a Malta, on es pot votar amb 16, i Grècia, on s’ha de tindre com a mínim 17.
